dijous, 11 de juny del 2020

c-a-l-l-a-s

Maria Callas


M'agraden els seus ulls grans, foscos i profunds, em recorden els que tenia la meva germana Elisenda. Com els que es pintava la faraona Cleopatra. Les tres dones amb una gran personalitat. I la seva veu perfecta, sobrevola el saló de la Hypòstila. Escoltant-la sembla que no existeixin arxius, ni presses, ni correus a la bústia d'entrada per obrir. Les quatre i vint. Caminaré sobre un juny mullat. I encara ondula el cant de la Callas per l'estança, com si visqués.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada