M'agraden els seus ulls grans, foscos i profunds, em recorden els que tenia la meva germana Elisenda. Com els que es pintava la faraona Cleopatra. Les tres dones amb una gran personalitat. I la seva veu perfecta, sobrevola el saló de la Hypòstila. Escoltant-la sembla que no existeixin arxius, ni presses, ni correus a la bústia d'entrada per obrir. Les quatre i vint. Caminaré sobre un juny mullat. I encara ondula el cant de la Callas per l'estança, com si visqués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada