Havíem anat a la Porxada a fer un volt. Tenia el meu pare molt delicat ingressat a l'hospital de Granollers, i vam baixar amb ma mare i ma germana Iolanda a veure si tenien unes sabatilles del seu número per a ell, que no es va arribar a posar perquè va morir. De camí cap a la sabateria vam passar per davant de la Gralla. Una gentada s'amuntegava al darrere de les taules perquè hi havia autors mediàtics i volien una signatura i una foto amb ells. Era Sant Jordi. Passant pel davant, un d'aquests autors em va veure i em va cridar (era el darrer premi Ramon Llull). Em va demanar que m'acostés i em va començar a explicar la història del seu llibre. Anava sobre el fundador de les bodegues Jean Leon, que havia anat a fer fortuna a Amèrica o alguna cosa així (recordo això de les bodegues perquè el meu germà va treballar de venedor de vins per a aquesta firma i se'm va quedar gravat). Al seu darrere hi havia l'editora d'Edicions 62 que somreia tota l'estona i la meva mare al meu darrere anava traient el cap per dir-los: "és escriptora!", i jo que no sabia on ficar-me. Vaig somriure i vaig dir a l'autor que d'acord, que em quedava el llibre. Em va saber greu no comprar-lo després de tanta insistència. Me'l va dedicar però no recordo què hi va posar. Tenia les meves sospites que no m'agradaria, i quan el vaig començar no vaig passar de dues pàgines. No malgasto el temps en llegir coses que no m'agraden. Se'l vaig passar a la meva germana i molt em temo que tampoc se'l va llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada