El llenguatge de Pla és riquíssim i no gens passat. Aflaquir és un verb que ja no s'usa però que al meu pare li'l sentia molt dir. Incontrovertible com a sinònim d'indiscutible no l'havia escoltat mai. Fa servir els superlatius com els puc utilitzar -i utilitzo- jo: modestíssima, importantíssim, amarguíssima. I els adverbis modals que s'estan abandonant per "a la manera de": ignominiosament, intermitentment, absolutament. Més enllà d'ideologies, tenia en compte fets concrets -com ha de ser.
Casualment escoltava avui un podcast del Learnamo, que segueixo per a les meves lliçons d'italià, en què parlaven sobre Dante Alighieri com al normalitzador de l'italià com a llengua moderna. Un visionari fa més de set-cents anys.
Justament llegeixo un passatge del Josep Pla dedicat a l'italià com a llengua parlada i llengua escrita en què exposa una conferència de Foscolo a la Universitat de Pàvia, on va dir que Dante, en adoptar la llengua italiana per escrit va fer que aquesta no patís els canvis tan brutals que patien les llengües subjectes a la pronunciació popular. L' italià que es parla i s'escriu avui no és gaire diferent del que va escriure l'autor de la Divina Comedia.
Em fa il·lusió pensar que avui, en un moment de màxima producció literària en català, això pot ajudar a mantenir-lo viu en un futur, ara que tanta falta ens fa.
Dante Alighieri va néixer el 1265 a Florència i les notes de Pla les he extret d'"Itàlia i el Mediterrani". En aquestes, torna a enaltir la funció de la premsa com a difusora de la llengua italiana, especialment "El corriere de la sera" i l'"Stampa". Boníssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada