relectura d'escrits sobre música d'un literat melòman (Josep Iborra)

Escrits sobre música d'un literat melòman (Lletra impresa edicions)

En la primera nota intitulada So i sentit, Josep Iborra es pregunta si la música expressa o representa. Una de les característiques de l'autor nascut a Benissa l'any 1929 és el gran nombre de qüestions que es planteja i ens planteja a mesura que avança l'assaig. Ens fa pensar. Una altra característica seva és que tens tota la sensació que a sota de les línies que escrivia, en aquest cas sobre el llenguatge musical, hi havia un amplíssim bagatge cultural que li servia de fonaments però sense donar mai res per fet. El seu sentit crític, la mirada fresca com la d'un nen que es pregunta les coses quan les veu per primera vegada, i les torna a preguntar amb tota la naturalitat, i això ens interpel·la com a lectors, com a alumnes més aviat, perquè s'aprèn, amb ell, a desenvolupar aquest sentit crític. 

Torno a posar-me les ulleres. M'he proposat rellegir aquests nadals Escrits sobre música d'un literat melòman del Josep Iborra, precedit per una llarga introducció del seu fill Joaquim. Començo amb les notes del pare i més endavant tornaré enrere, amb la introducció del fill. Perquè si un avantatge té l'assaig és la lectura fragmentada, que sempre m'ha agradat. En temps en què la literatura s'empassa com amb embut, de manera ràpida, sense temps per digerir-la, és bo agafar de nou un llibre que ens hagi agradat, tornar a les pàgines que ens han fet pensar, i reflexionar encara més sobre el sentit que hi trobem en seves línies. No cal dir que el llegeixo amb música clàssica, com escric ara aquestes línies també, amb els Romances sans paroles del Gabriel Fauré. En Josep Iborra ens parla en aquest apunt sobre la relació de la música amb la literatura, sobretot a partir del romanticisme, música que "ha estat combinada amb un text, el so musical amb el so de la paraula, bé el teatre, com en l'òpera o en les litúrgies religioses -motets, salms, misses, de rèquiem o no, i moltes altres formes. (...) no és això una prova que la música es pot fondre amb el text literari? No pot passar que la música diga millor el que diu el text, o més intensament? O que en potencie el sentit? No són inseparables, si més no en les grans obres, la lletra i la música?"

Més endavant, i aquí és on ens situa a nosaltres, explica com s'ha entès l'expressivitat de la música des d'un punt de vista històric: la música com a llenguatge emocional o expressiu -diu- és cosa moderna.