els meus avis materns, des del 1926 fins a l'esclat de la guerra civil

En l’entrada anterior vaig acabar amb la boda dels meus avis materns el 15 d’octubre del 1925 a Ripollet. Seguiré uns vuit anys més tard, amb aquesta fotografia familiar de la primavera del 1933 a Ripollet o Cerdanyola. 

Any 1933

A l’esquerra asseguda hi ha la meva àvia, que s’havia tallat els cabells a lo bob i li feien unes ones precioses al seu rostre de pell pàlida. Porta un vestit de vellut que s’havia fet ella mateixa i unes sabates de saló, té una mirada profunda i posa seriosa i afable alhora. Al llibre de família hi consta la seva professió: profesora de corte y confección. La meva mare sempre l'havia recordat cosint. La bebè que té a la faldilla és la seva segona filla, que havia tingut feia uns mesos: la meva tieta Cèlia. Assegut al mig l’avi, en aquest retrat més a l’estil Jay Gatsby, amb vestit jaqueta clar, camisa blanca, corbata a topos, armilla a joc amb l’americana, i als peus unes sabates Oxford en pell blanca i negra que m’encanten. Seguia pentinat amb la clenxa al costat i un somriure al seu rostre morè dels passejos a l'aire lliure i les partides de frontón de quan anava a Barcelona. Se’l veu feliç. Amb ell un nen d’uns set anys. És el primer fill del matrimoni Satorres-Mogas: el meu tiet Alejandro. Al seu costat asseguda i vestida de dol, la mare del meu avi, és a dir, la meva besàvia, que es deia Eduarda. Ella va ser qui va ensenyar a cuinar a l’àvia Joaquima. Sabem que havia treballat a l’Hotel Ritz de cuinera, molt probablement al de Madrid, perquè en ser impulsat pel rei Alfons XIII, donaven feina a les vídues dels soldats morts en la Guerra de Cuba. I com vaig explicar a l’anterior entrada el meu besavi va morir de febre groga en tornar d’aquesta guerra. La dona que hi ha dreta rere la meva àvia era una empleada de la llar o algú que els havia ajudat, ma mare no la va saber identificar mai gaire bé.

Què va passar després del casament? Just després, l’any 1926, van destinar l’avi a fer de mestre a Porriño, Pontevedra. El viatge era en tren i devia ser llarg, és clar. Allà va néixer a finals d’aquell any el tiet Alejandro, el nen que veieu a la foto, que tenia bones aptituds per al piano i els estudis. D’adult va ser professor de piano, músic i catedràtic de ciències exactes a la Universitat de Barcelona. A Galícia hi van passar uns sis anys, l’àvia es devia enyorar dels seus i van tornar a Catalunya. A l’avi li van concedir una plaça de mestre a Cerdanyola, on va néixer la tieta Cèlia, que és la bebè que té a la falda la meva àvia. La Cèlia va marxar a París a treballar i aprendre l’ofici de perruquera, ofici que va exercir fins que es va jubilar.

Després va esclatar la Guerra Civil, la meva àvia seguia fent de modista, l’avi era mestre nacional i eren a Cerdanyola quan els republicans se l'enduen a la presó per donar suport als nacionals. Va passar-hi uns dies. La germana gran de la meva àvia, que es deia Neus com la meva mare, també feia de modista. Eren molt bones modistes, de fet. Com ja vaig relatar, tots els Mogas, el pare i germans de l'àvia Joaquima, eren republicans. Aquesta germana de l'àvia sembla ser que tenia contactes entre les seves amistats i van poder treure l’avi de la presó.

Com la zona era insegura van marxar cap a Cartagena, la ciutat natal de l’avi Eduardo. Allà va fer de mestre als nens, també. Es va lliurar d’anar a files, no sé si per mitjà d’algun conegut que tenia entre les amistats que havia fet a l'acadèmia militar de Toledo o com ho va fer. Essent a Cartagena els republicans van entrar a casa dels avis i van robar les joies de la Joaquima. "Els rojos", en deien ells. Era el 30 de gener del 1938 i allà, l’àvia, sense cap llevadora que la pogués assistir perquè queien bombes al carrer, va parir sola una altra nena: era la meva mare. La Neus Satorres Mogas.

Posar rostres i vida als avantpassats que no vaig arribar a conèixer és emotiu. Els veus allà tan vius i amb totes les vicissituds que van passar… que el mínim que puc fer és recordar-los aquí. Sembla que fa molt, però no fa ni cent anys d’això.