Escolto la Nina Simone mentre em vesteixo. M'encanta la portada del Little girl blue. Ella al Central park asseguda en un banc. El verd de la tardor, la seva mirada lànguida, com les notes sostingudes al piano del seu You'll never walk alone. Entro a la dutxa amb l'enèrgic Love me or leave me, let me be lonely, decidida. Em transporta a uns anys 70 que no recordo haver viscut. Tenia una veu vellutada única i un estil atemporal. Una ment privilegiada que embogí en una societat on no hi encaixà mai.
JAZZ AS PLAYED IN AN EXCLUSIVE SIDE STREET CLUB. Un luxe als marges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada