Tinc 47 anys més que la Iskra i 45 més que la Iris. Iskra s'escriu искра en rus, i vol dir espurna. M'esperen dretes a fora de la furgoneta del seu pare mentre aparco el cotxe a la meva plaça de pàrquing. La més gran, la Iris, crida el meu nom tota contenta perquè fa dies que no em veu. Té els clots de la simpatia a les galtes, els cabells color d'avellana, la pell morena i el rostre exòtic de la seva mare. La Iskra té la pell més blanca, els cabells més rossos i els ulls negres i enormes, molt expressius, com el seu nom. M'esperen perquè volen veure quin vestit porto, em diu la seva mare. De seguida les abraço i els faig uns petons. "T'estimen molt" em diuen els pares. Les nenes somriuen quan els parlo de les botes country i la faldilla texana de volants tan mona que porten.
Sé que algun dia marxaran lluny d'aquí i em farà molta pena. Possiblement a França. Els pares es mouen com nòmades a la recerca de millors terres per als seus fills.
Recordaran algun dia, quan tinguin la meva edat, la veïna del segon que rebien gratament al replà del pis de Llinars perquè els fes carantoines?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada