per a qui escriu beethoven

Per a qui escriu Beethoven?

Hi ha un passatge dels Escrits sobre música d'un literat melòman en què Josep Iborra concreta molt bé què significa ser burgès: "l'ideal burgès demanava una atenció continuada i vigilant en els negocis, que calia portar endavant amb un esforç permanent. En un món regit per la competència, el burgès no podia distreure's massa. S'imposava educar-se en una moral rígida en tots els ordres de la vida. Badar una mica podia significar una inflexió perillosa en els llibres de comptabilitat. No guanyar tant com en l'excercici anterior era ja perdre..." I segueix en una reflexió que fa a propòsit d'un assaig literari en què comenta la novel·la de Thomas Mann Buddenbrook.

M'ha encantat aquesta definició perquè avui s'ha perdut el sentit estricte de l'origen de la paraula burgès, més identificada ara amb una persona de classe acomodada, de classe alta, que sense ser aristòcrata la hi podem associar pels cercles socials comuns en què es mouen.

El comentari d'Iborra, desenvolupat en un extens I brillant assaig, gira al voltant del conflicte en què es troba el músic/compositor amb el pas de la societat aristocràtica del segle XVII a la burgesa del XVIII. A la novel·la del Thomas Mann que comenta, una família d'origen burgès, d'empresaris que diríem avui, s'enfonsa perquè el seu negoci no troba continuïtat en el fill, que es dedica en cos i ànima a tocar el violí, com la seva mare.

Ludwig Van Beethoven, compositor alemany (1770-1827)

A la pregunta que Iborra es planteja més endavant "Per a qui escriu Beethoven?" que va viure en la transició del XVIII al XIX, diu que per a una minoria noble que surava en petites illes entre la nova societat burgesa alemanya. L'aristocràcia es descomponia. És en aquests cercles on el tipus de música que tocava Beethoven, la clàssica, esdevè una música només apreciada per uns pocs. La burgesia dedicada als negocis no tenia temps ni preparació per assumir aquesta música, i precisament per això, pel fet d'arribar només a uns pocs, és quan neix l'artista incomprès, que malviu, marginat. Serà també el naixement del Romanticisme, que va tenir molta força a Alemanya.

Del pas de la industrialització de la música clàssica i comercialització en versions remasteritzades per poder ser comercialitzades en massa en parla en un altre assaig, La música afaitada, però això ja seria estendre'm massa. Interessantíssim.

Escrits sobre música d'un literat melòman (Lletra impresa ed.)