les meves àvies, un poema meu

Les meves àvies van néixer el 1900 i el 1909
L'àvia Teresa el 1900
L'àvia Joaquima el 1909
Tan a prop en la línia genealògica
I tan lluny com que no les vaig conèixer.
El timbre de les seves veus me'l puc imaginar
Com els ulls verds que vaig heretar d'una
I els cabells rinxolats que em va llegar l'altra.
Una era del morro fort. La Joaquima Mogas Comas.
De Ripollet i modista. Pencaire i carinyosa.
L'altra, d'esperit pacífic. La Teresa Ninou Butjosa.
De Parets i pagesa. Senzilla i austera.
El destí està escrit
I de manera violenta se les va endur abans del 1975.
Un camió atropellà la Joaquima
Una injecció letal va matar la Teresa
I així és com van desaparèixer de les vides dels seus fills i marits.
Després vaig néixer jo.
El meu pare a penes me'n parlava, de sa mare.
Perquè amb el dolor, callava.
La meva mare, planyent-se, la recordava, a la iaia Joaquima.
És de justícia que havent-me donat els pares
I els dits que això escriuen el 2025
Les recordi en aquest breu poema.