Quan tenia quinze anys em preguntava
com seria a l'any 2000.
Caminava pel pati de l'Institut amb l'esmorzar a les
mans.
Ara que som al 2024
gairebé se m'oblida
com era als vint-i-cinc.
I no tinc gaires preguntes sobre mi més enllà del mes
següent.
Quan en tenia vint-i-nou
Volia un fill
I no vaig tenir-lo fins als trenta-un.
Llavors van ser dos
Perquè vaig tenir bessons.
Van ser prematurs i menuts
Ara que han crescut
Amb prou feines recordo el neguit
De no quedar-me en estat
I els plors a les nits al llit.
Em vaig casar als vint-i-tres
Quan la Mixirres, la gata de casa
encara s'arrossegava entre les meves cames.
Sabia que estava enamorada
Però no que l'amor se'ns esvairia.
Tants anys feliços no els imaginava
Quan caminava pel pati de l'Institut
Ni a mi trenta-quatre anys després sense certeses.
Ningú les té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada