No ho sembla però els mitjons de mitja esgoten. Acabada la jornada després de tot el dia a l'oficina, sento com una alliberació quan em despullo i me'ls trec. Els deixo al cubell de la roba bruta i igualment em desfaig de la cua tibant per deixar-me anar els cabells. La sensació física és de descans absolut. He deixat anar les exportacions de darrera hora a l'oficina, la motxilla amb l'ordinador de la feina per a l'endemà, el trànsit intens a la carretera, la cua de la tarda al súper, l'anar a dins del ramat com una ovella més. Tan senzill com treure'm les mitges i dir: una jornada més. La dona contemporània en una tecnocràcia sorgida a dins del capitalisme. L'estampa seria com una pintura de Hopper però amb camisa de Massimo Dutti i mitges del Punto Blanco. Les decisions preses de motu proprio. Un cotxe al pàrquing d'un garatge i la targeta de crèdit a la cartera amb el seu nom i cognoms gravats en relleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada