l'erupció del vesuvi per plini el jove

Bust de Plini el jove, 61-112

Ja he arribat a l’erupció del Vesuvi que va tenir lloc l’any 79 i que descriu Plini el jove en una de les seves cartes perquè ell la va presenciar de lluny. El seu tiet i pare adoptiu, Plini el vell hi va morir inhalant els gasos tòxics del volcà. Vaig ser a Pompeia i Herculà l’estiu del 2017 i abans d’anar-hi havia llegit i vist documentals de la Mary Beard en què aprofundia sobre la història d’aquella erupció. Una de les coses bones d’aquella catàstrofe natural és que sota els metres i metres de pedra volcànica hi van quedar molt ben conservats aquells dos pobles. Pompeia impacta per la seva grandària, i és que el Vesuvi és ben bé a sobre. Ja s’intueix que era zona de fortes pluges per l’alçada de les aceres per damunt de la calçada i crida l’atenció la quantitat de bars i bars a l’estil take away que hi havia. Gent del poble ras que no es podia permetre tenir cuina a casa eren els clients habituals. A mi em va agradar més Herculà, potser està més ben conservat i és més petitó. I encara s’hi podien veure en un magatzem desenes i desenes d’esquelets que van anar trobant en les excavacions. Tot i que sóc molt aprensiva allò no em va impressionar gens, era com veure una resta arqueològica més. Em va impactar més el fet que a l’actual Pompeia no hi haguessin dones pel carrer. "Dove?" Serien totes amagades a dins les cases. Només podies veure homes. Passejant-hi, un pot imaginar-se una mica com era la vida quan va tenir lloc aquella erupció fa dos mil anys. El tarannà dels autòctons devia ser bastant similar als d’avui. És curiós, precisament va morir molta gent de classe benestant perquè eren els que tenien més a perdre en possessions, i perquè ningú era conscient que allò era un volcà.

Vista del Vesuvi des de Pompeia (foto pròpia, any 2017)

El cas és que Plini el jove fa una descripció perfecta de l’erupció volcànica, el gran núvol de fum en forma de copa de pi, la cendra i les pedres que queien a quilòmetres de distància, el foc i la lava que escopia la muntanya, perquè en tot moment ell li diu muntanya, no volcà perquè no ho sabia. El seu tiet es va voler acostar encuriosit a la manera científica en un primer moment, després, en rebre l’escrit de la dona d’un amic, va anar en vàries embarcacions a rescatar-la a ella i a més gent. La lava refredant-se dins del mar també és descrita. I els moviments tectònics que acompanyen una erupció volcànica també: “els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades”. Precisament en aquest punt va ser on el seu tiet i més gent van dubtar si quedar-se a dins les cases o anar a la intempèrie on queien de continu els rocs i pedres de l’explosió volcànica. Perill per perill van preferir això últim, aixoplugats amb coixins al cap. Plini el vell va arrecerar-se a la platja, on va morir per la inhalació del sofre i els gasos que emanaven de la lava refredant-se. En realitat no era tan vell, tenia 56 anys, i va escriure molts llibres i fins abans de l’arribada de Darwin la seva Història natural va ser model de referència per als exploradors occidentals. També va ser militar i referent del seu nebot Plini el jove. M’al·lucina aquest tipus d’humanista tan global que hi havia a l’època grega i romana, per com en parla en aquestes cartes, Plini el jove, molts dels militars i cònsuls amics seus, eren també gent molt culta, amants de la natura, poliglotes i escriptors.

(Entre parèntesi esmentaré que de les cartes també es desprèn que era una societat molt masclista, no perquè Plini el jove ho fos- parla del donatiu d’alguna de les seves cases i terres a una de les seves serves, es dirigeix sempre amb respecte cap a les dones de la família, germanes o filles d’amics seus. O aprecia molt les dones que es dediquen a l’estudi de les lletres i les arts, tot i que això era més en l’àmbit domèstic. En general es palpa que la dona no tenia lloc a l’espai públic, però en canvi podia heretar propietats. Sobre aquest punt m’aniré fixant més en el que em resta del segon volum de les cartes. La historiadora Mary Beard al seu SPQR dedica algun capítol en profunditat sobre les dones a l’antiga Roma).

Font: Lletres, Plini el jove, vol.II, Fundació Bernat Metge, 1927