En l'escriptura és bàsic tenir clar el concepte veritat. Que no vol dir realitat. Pot ser-ho, també, però no necessàriament. Tot i que allò que expresses ha de ser autèntic, sentit de debò. Charles Bukowski deia que podia detectar enseguida quan un escriptor estava mentint sobre la pàgina. I l'anglesa Zadie Smith apuntava que un bon escriptor ha de trobar la manera d'expressar la veritat. Dir-la.
A mi m'ha passat llegir algun autor molt conegut i trobar que no. Que allò que deia en un poema era totalment fals. Estic parlant d'un premi Nobel. És qüestió de feeling, que és important, i d'ofici. Amb algun altre no tan conegut m'ha passat també, i és horrible. A vegades he escrit coses que jo mateixa he llençat a la brossa després perquè no estava convençuda, perquè veia que allò no quallava amb com m'estava sentint. Parlo d'escrits en present. Altra cosa són escrits que un no vol treure a la llum per pudor.
Una ha d'escriure com quan ho feia de nena, amb tota l'ànima sense avergonyir-se de res. Aquest és l'ideal per a mi. La por a fer el ridícul és un altre gran enemic de l'escriptor, això ho va dir la Montserrat Roig abans de morir.
 |
| Montserrat Roig |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada