til·lers en flor

Dilluns, després de treballar al migdia, vaig anar a veure ma germana Iolanda a Montornès. Les dues tornàvem de treballar, de fet. Ella més cansada que jo perquè s'està les vuit hores de peu dret. Vàrem seure a la part del davant del jardí de casa seva, sota l'ombra del til·ler que queda al mig de la placeta. Allò és un petit paradís. Mentre fèiem una cervesa, formatge manxego i unes olives d'Aragó boníssimes que sempre porta ma germana Vanessa, vàrem estar contemplant l'antic jardí com si fos nou. "Crec que només en el que envolta la placeta hi ha més de vint espècies d'arbres i arbustos". I abans que em portés les olives de la cuina ja vaig veure un dragó que gairebé es cruspeix una papallona groga i verd fluorescent.Va venir de poc. Després va passar-ne una blanca, una altra taronja amb taques marrons (aquestes són més grosses, em va dir la Iolanda) i una de rosa. El dragó va desaparèixer i ma germana em va ensenyar on s'amaguen, "veus tots aquests forats a la paret? Doncs tot això són nius de dragons." La paret és de pissarra marró clar. I vaig flipar amb les petúnies fúcsies que vàrem comprar les dues el dia de Sant Jordi. Les tenia enormes! Jo les tinc al balcó i no m'han crescut tant. És clar que el seu test és molt més gran i tenen més espai per respirar i créixer. A l'altra banda del jardí hi tenia florides les madreselvas, com diu ella, les hortènsies i les liles que penjaven fent un espès cobert sobre la font de pedra, com si fos una pintura del Rusiñol. I el nesprer i la figuera que tot just comença a treure les primeres figues. És un jardí molt mediterrani i molt romàntic. Es planyia quan m'explicava que van haver de tallar el magnoli perquè l'enorme alzina se l'estava menjant "i em va fer una pena... Perquè mira que les magnòlies m'encanten, les tallava i les posava amb un bol amb aigua com si fos un nenúfar amb aquella olor com àcida que desprenen". Després, mentre m'estava fent les ungles dels peus va mirar amunt i va sorprendre's que el til·ler treiés flor "ja pensàvem que era bord". Jo li vaig dir que altres anys ja l'havia vist florir i que als matins quan surto a córrer passo per la plaça de l'ajuntament de Llinars, plena de til·lers en flor que fan molt bona olor i amb les flors molt més obertes encara.

Ahir, després de l'intens xàfec de la tarda vaig sortir a comprar i vaig topar-me amb els til·lers tots molls. Vaig fer una foto per enviar-se-la. "Q xula la flor!", em va respondre.