Les onades fan un soroll hipnòtic, constant i engolidor. Infinit. Són les que vénen. Les que marxen semblen Peta-Zetes desfent-se dins la boca, absorbides les bombolles dins els milions de granets de sorra. Avui he recollit dos còdols molt suaus i que m'enduré a casa com dues Supernoves entre els milions d'estrelles de l'Univers. I entre el mar i jo, les algues seques com si fos tabac de pipa abans de ser fumat. M'agrada el seu color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada