les cartes de chawton

He plorat amb la darrera de les Cartes de Chawton, la carta que va escriure la germana de la Jane Austen a la seva neboda Fanny, deu dies després que l’escriptora de Sentit i Sensibilitat morís de la malaltia d’Addison. Disculpeu que comenci pel final, la majoria de les cartes són de la Jane Austen cap als seus germans, especialment cap a la Cassandra que, juntament amb la Jane, eren les úniques noies dels vuit germans Austen. Aquesta malaltia rara també la pateix ma germana Sandra, i crec que se li va manifestar més o menys a la mateixa edat que la Jane Austen, sobre els 41. Afecta les glàndules del ronyó i altera el metabolisme i les tiroides, provocant deshidratació, nivell baix de sucre a la sang, enfosquiment de la pell, nàusees, mal de panxa, febre, cansament agut i en els casos més extrems pot provocar la mort, com en el cas de la Jane. Actualment es pot tractar amb medicació adequada, però és de per vida. 

De les cartes he pogut veure l’enorme afecte que els germans tenien cap a la seva germana Jane, una de les petites, i com la recolzaven en el seu ofici d’escriptora, tant, que el seu germà Henry li feia d’agent literari. Estem parlant de principis del segle XIX, quan escriu les cartes, que és quan comencen a publicar-la.

M’agrada extreure detalls que es veuen a través d’aquests escrits personals com que fa dos-cents anys encara era habitual que es morissin dones en un part, això es veu a la carta que escriu al seu germà Frank per dir-li que la seva dona ha parit el seu fill i que es troba “afortunadament fora de perill”. De les meves sospites llegint Persuasió, la seva obra pòstuma, sobre que havia d’estar al corrent de què passava al món malgrat no haver sortit de casa perquè tenia dos germans militars, m’ho ha confirmat una carta que li envia a la seva germana Cassandra en què li explica que el seu germà Charles, destinat a Egipte per lluitar contra Napoleó, els regala unes creus de topazi amb el que li han pagat per capturar un vaixell corsari. A més, es veu clarament que era gent culta i envoltada de llibres, quan en una altra carta li diu que “estem farcides de llibres. La mare està llegint els Viatges per Espanya del sir John Carr, i jo un assaig sobre La policia militar i les institucions de l’Imperi Britànic del capità Pasley del cos d’enginyers”. Tot això li serviria per contextualitzar els personatges de les seves novel·les també. En cap moment, ni al final de les darreres cartes que va escriure, fa menció d’aquesta malaltia que va tenir, sembla no voler fer patir els altres i transmetre només la part positiva de les coses. En general té un to molt entusiasta, me la imagino una dona amb molta empenta. I no sé fins a quin punt no va escriure aquestes cartes sabent que serien publicades perquè en algun moment diu a la seva germana “no sé si aquestes petiteses podran interessar algú” i, a més, no entra mai en detalls molt íntims ni de cap afair amorós. Com a mínim em crida l'atenció que no li expliqui a les cartes. D’ella només he llegit Persuasió, tot i que he vist Orgull i Prejudici, la pel·lícula, i com a les seves històries, les cartes estan repletes de personatges, molts, noms propis de veïns i veïnes, amistats, familiars, era molt habitual que es trobessin a les cases per fer el te a les tardes, aquest moment és una constant, el te i els passeigs, caminava molt, sola o en companyia, pel que aquesta imatge tan bucòlica que veiem a les seves pel·lícules de la burgesia rural conversant mentre passejaven pel camp és ben real.

Les seves novel·les van ser llegides i elogiades per la reialesa, malgrat que la Jane Austen va manifestar no sentir gaire simpatia pel princep regent Leopold, però va rebre personalment la carta del seu bibliotecari elogiant la seva novel·la Emma i instant-la a escriure una novel·la històrica sobre el príncep regent. Ella li diu que no ho podria fer principalment perquè vol ser fidel al seu estil d’escriure “retrats de la vida domèstica en un ambient rural”. Amb personalitat, si senyor. 

Jane Austen, 1775-1817