Em presento amb un bon dia cada matí
i ara tanco les parpelles
dins l’estança on m’assec cada nou vespre
sobre el sofà.
Diries coses passades?
Per a què?
Sóc una i a vegades penso amb neguit
Tinc l’espai del silenci i el temps
Em rento sota la dutxa
Sento les cames i el cor abans d’eixugar-me
I la sang bull tan ràpid que em faig present
sense voler-ho.
M’acomiado amb un fins demà totes les tardes
I ara ets present i parles de tu als altres
I et fiques al llit sense pensar
Se’m tanquen els ulls esperant despertar demà.
Aquesta és la gran esperança
Dono cada nit la benvinguda als somnis
que fan reviure fantasmes i vius desapareguts
I descanso per tornar a obrir els ulls
I presentar-me amb un bon dia
com si això només fos viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada