divendres, 27 de gener del 2023

present, un poema meu


Em presento amb un bon dia cada matí

i ara tanco les parpelles 

dins l’estança on m’assec cada nou vespre

sobre el sofà.

Diries coses passades?

Per a què?

Sóc una i a vegades penso amb neguit

Tinc l’espai del silenci i el temps 

Em rento sota la dutxa

Sento les cames i el cor abans d’eixugar-me

I la sang bull tan ràpid que em faig present 

sense voler-ho. 

M’acomiado amb un fins demà totes les tardes

I ara ets present i parles de tu als altres

I et fiques al llit sense pensar

Se’m tanquen els ulls esperant despertar demà. 

Aquesta és la gran esperança

Dono cada nit la benvinguda als somnis

que fan reviure fantasmes i vius desapareguts

I descanso per tornar a obrir els ulls

I presentar-me amb un bon dia

com si això només fos viure.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada