mares

Sempre m'ha meravellat l'instint maternal de les dones. Sóc mare de bessons i farà disset anys que una crida tan antiga com l'univers va venir a mi per tenir descendència i deixar petjada en aquest planeta. Em meravella aquest instint tan universal com femení, que travessa races, idiomes, cultures i civilitzacions. No s'estudia a cap universitat i cada dona t'explicarà una experiència única sobre el seu embaràs i el seu part. Em meravellen les dones de la meva família, la meva mare que va ser mare de vuit fills, les meves àvies, les meves besàvies a qui encara poso nom i perdo el rastre més enllà d'elles, perdudes en l'oblit però sense les quals jo no seria aquí. Les meves germanes, que han estat mares de no tants, som mares d'una nova generació. Les mares de la meva edat que conec i les que no. Em meravella l'instint que ningú t'ensenya però que tenim inserit en el nostre ADN i sexe. Allò que et preguntes sota els llençols del llit un dia d'adolescent i que no és cap modernitat perquè tantes altres abans s'ho han preguntat. Algunes es queden pel camí d'intentar-ho i no es queden en estat. La natura no és benevolent ni justa, és salvatge i caòtica i afavoreix els qui millor s'adapten, ja ho deia Darwin. No és cap mèrit però és així. No ens crideu per a la guerra perquè d'això no en vol saber res el nostre cervell reptilià. L'instint maternal emana protecció i tendresa altruistament. Evolucionem socialment i encara persisteix en nosaltres, les dones. I persistirà per anys que passin, perquè tan misteriosa és la mort com la font que ens dona la vida.  

La meva germana Yolanda amb el seu fill Ariel. Fotografia publicada a la revista Mi bebé y yo en un article sobre la lactància. Foto: Antonella Delussu, 1994.