viaje al fin de la noche

Al final de l’etapa estatunitenca del Viaje al Fin de la Noche del Céline, el protagonista, Ferdinand Bardamu, treballa com a operari a la Ford. És sorprenent el salt que fa d’una Europa en guerra a principis del segle vint i més encara de la seva etapa africana colonial a una Nord-Amèrica en plena mecanització del treball literal i metafòrica, doncs l’escriptor francès fa una descripció d’una societat novaiorquesa alienada i molt individualista. S’hi recrea de manera magistral. També fa un passeig per la fàbrica, fred, assèptic i dolorós, que recorda molt els Temps Moderns del Charles Chaplin. Era la fabricació en línia i que tant l’un com l’altre ens retraten com una altra mena d'esclavatge modern. Més endavant, a la quarta part de la novel·la, torna a França, a Clichy, les rodalies de París, on exercirà plenament la seva professió mèdica de manera molt precària com a metge privat per a gent de barri. Precària perquè sovint no els cobra res o es fan els desentesos per no pagar-li. Ens narra històries molt dures com avortaments il·legals que acaben amb la mort de la pacient per desagnat, morts infantils per febres tifoidees, abusos a menors per part dels pares, en fi, ens descriu la cara més decadent i provinciana de la ciutat. Detalls com la immigració àrab i el racisme que hi ha envers a ells també hi apareixen. És aquesta una part infinitament polièdrica per totes les històries que hi surten i com va lligant caps sempre tornant a fets del passat, malgrat la gran extensió d’aquesta novel·la (més de 600 pàgines). I les reflexions erudites que fa contínuament, sobretot al voltant de la mort, un fet penso, que el va marcar en viure la Primera Guerra Mundial com a soldat. Em queden dues-centes pàgines només. Per últim una recomanació: "Chaplin", un film biòpic de l’actor anglès interpretat pel Robert Downey Jr. on es veu molt bé la crisi que va patir Charles Chaplin amb l’arribada del cine sonor i tot això dels temps moderns que comento més amunt i que m’ha encantat.