Dissabte al matí vaig baixar a Barcelona perquè volia parlar amb una editora que m'interessa i no em coneix. No vaig tenir sort perquè no hi era en aquell moment al seu stand de la Setmana del llibre. En una altra ocasió serà. Vaig marxar de seguida perquè anava només per a això. De camí cap allà em vaig trobar el que només et pots trobar quan baixes a Passeig de Gràcia avui: milers de turistes i pobres pidolaires demanant a les portes de les botigues de luxe. És la City, i la sensació d'ofec és la mateixa de quan hi anava de petita, amb l'afegit que ara el Corte Inglés de Plaça Catalunya gairebé et sembla una botiga de barri, un espectre enmig de tanta globalització. Hi solia anar a finals dels 80 amb ma mare a buscar els tutús i les sabatilles de ballet. De camí, com deia, a l'alçada de l'Adolfo Domínguez, em vaig trobar amb un noi africà assegut a l’acera amb les seves maletes i un cartró al terra amb una cara de desesperació, pobret, que em va fer moltíssima pena i li vaig donar dos euros a la mà, la va obrir i em va dir "Merci", devia ser del Senegal, segurament. Semblava a punt de plorar. Sempre penso en com hauran vingut i com deuen viure aquí. Per això vaig escriure algun relat fa temps, i també un poema, però avui no faig literatura. De res, no el trauran de res aquells dos euros. I vaig seguir caminant pensant en aquell noi entre turistes a les terrasses on cobren 8 euros per un copón de sangria i el Zara Home amb cues de gent disposades a pagar 120 Euros per una vaixella que farà més bonica la taula quan vinguin convidats. De petita m'ofegava l'anonimat de la ciutat, el seu soroll i la pol·lució. Ara la gent camina pels carrers com si anés per l'Instagram, com si allò que trepitgen i respiren fos de mentida i tunejable. No sé si és una sensació meva, però la frivolitat turística és esfereïdora. La massa s’ha fet insensible davant d’un món que sembla que no els pertany. No sé com explicar-ho. En fi, que és la societat que m'ha tocat viure i volia transmetre la meva impressió cada cop que hi baixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada