vermut al palomares

Vaig marcar-me el divuit de març festa al calendari. Això devia ser la primera setmana de gener, quan ens van passar el calendari laboral del 2022. No recordava perquè me l’havia posat així, un divendres tan aleatòriament. Casualment dilluns el meu cap ens convocava a una reunió la setmana vinent per programar les vacances anuals del departament, així que ràpidament vaig obrir l’excel per veure els dies que tenia marcats i vaig descobrir amb sorpresa que tenia festa aquest divendres. De seguida vaig pensar que els nens tenien festa a l’escola també. Vaig preguntar-los un dia després de dinar sense èxit al principi: “no ho sé, mama…”

No vaig voler insistir. Dos dies després tenia la resposta sense buscar-la, un d’ells va dir que tenien festa aquest divendres. Vaig alegrar-me, perquè ja tenia pla: anar al Palomares a fer el vermut. D’entrada no ho van rebre amb gaire entusiasme, però tampoc vaig voler insistir. Si no voleu venir, hi aniré jo. El Gerard va seguir al menjador mentre mirava l’Ibai al Twitch, i el Llibert se’n va anar cap a la seva habitació fins a l'hora d'anar a l'handbol. Estan a l’edat en què se’ls ha d’insistir dissimuladament. És a dir, dir i fer accions fent veure que no van per a ells, no tinc cap manual, és pur assaig, prova-error. Fa unes setmanes, al Port de la Selva, vaig assistir a una xerrada del Sergi Pàmies en què deia que la seva mare, la coneguda escriptora Teresa Pàmies, mai li havia insistit, ni tan sols insinuat, perquè ell fos escriptor: “en realitat allò va ser un pla molt ben tramat per la meva mare, n’estic segur, perquè si m’hagués dit que em dediqués a l’escriptura, jo segurament hauria continuat treballant de comptable”, va dir en paraules textuals.

Ahir dijous després de dinar vaig fer un comentari sobre el temps, perquè hi havia previsions de pluja: si plou podem anar-hi igualment. Vaig dir dissimuladament. Vaig descobrir sorpresa que el Gerard va assentir amb un: Mola! El Llibert era a la seva habitació, m’havia enviat un whats des del bus, quan tornava del saló de l’ensenyament, dient-me que a allò del Palomares divendres encara no m’havia dit que sí, que ja veuríem. Sabia que volia dir que sí, aixì que no li vaig dir res. Avui el mar estava enrabiat, amb un fort vent que aixecava la sorra de la platja de Vilassar. El cel més obert que a Llinars, mig enterenyinat. El mar, el mar! Avui no està per banyar-s'hi, ha dit el Llibert només baixar del cotxe. El Gerard, prudent, ha anat comentant durant tot el trajecte la conducció temerària d’una dona de davant que portava un Sandero. Crec que va borratxa. I a quarts d’una sèiem a la gran terrassa del Palomares a fer un vermut amb seitons fregits, musclos a la marinera i un romesco d’aquell clàssic per posar amb les patates fregides de les de debò.

Restaurant Palomares de Vilassar de mar