les meves lectures del 2021

Vaig començar l'any literàriament parlant amb la revisió del meu assaig Llegint Bukowski, i no és que preveiés que aquest seria un any de poques lectures, senzillament em vaig deixar endur per les ganes. L’altre dia parlant amb el Raúl Hoces, company de Freudenberg i també escriptor, em comentava que portava llegits 32 llibres en el que portem d’any. No és un farol, és un lector voraç, qui em va descobrir Bukowski i Fante i la Zadie Smith. Calculo que en el mes i sis dies que queden d’any, en llegirà entre tres o quatre més. Com que conversàvem, vaig voler fer un repàs del que havia llegit jo, que intuïa poc, perquè dels darrers quatre anys aquest és l’any que he llegit menys (obra sencera, s’entèn). Vaig començar amb la fantàstica Virginia Woolf i el seu assaig Viajes y Viajeros, súper ben traduïda per la Marta Pessarrodona. Vaig seguir amb dues novel·les curtes de la Natàlia Ginzburg, Valentino i Sagitari, una escriptora que té molta classe i veracitat escrivint i a qui vaig arribar gràcies a l'escriptor Toni Mollà. Vaig seguir amb la relectura de L’agulla daurada de la Montserrat Roig, que em va regalar el meu ex un Sant Jordi de fa cinc anys. La recordava més dura la primera vegada, però és igualment esplèndida. També amb Plens de vida del John Fante, una de les poques novel·les que em faltaven per llegir d’ell. Vaig plorar de riure, malgrat la decadència que relata del seu pare, ja vell, a la història autobiogràfica. Després una novel·la coral del meu amic Raúl, Un patio común, brillant i hilarant història d’un barri obrer de la perifèria barcelonina. Espero amb deler el seu següent llibre. El Llano en Llamas del Juan Rulfo me’l vaig comprar per Amazon després de veure un documental sobre ell que va rodar el seu fill, em venia de gust tornar a llegir l’autor de Pedro Páramo. És Mèxic en estat pur, tot i que confesso que no és el tipus de literatura que més m’agrada. A casa de ma mare va aparèixer del no res Hijo de Satanás del Charles Bukowski, no se sap de qui ni com, però me’l vaig apropiar i vaig gaudir els seus relats a estones a la platja. No cal que us digui que em van agradar molt. Ja només falten dues lectures: el poemari del Miquel Martí i Pol Els bells camins, que vaig agafar a l’estiu perquè m’agrada llegir-lo quan la quotidianitat m’aclapara. Per a mi és com fer un reset. I finalment l’assaig de la neuròloga Rita Levi-Montalcini Atrévete a saber, un compendi sobre neurologia, ètica i la seva filosofia de vida explicat de manera molt entenedora i que va repassar poc abans de morir amb 102 anys. A aquesta vaig arribar-hi gràcies al professor Xavier Guillamet, en un curs que vaig ver a la Cambra de Comerç de Barcelona. Totes les he llegit en paper, alguns agafats en préstec a la biblioteca i estic infinitament agraïda a tots els que em van descobrir aquests autors perquè la meva mirada s'ha anat eixamplant, que és com dir el meu món.