una observació sobre l'empobriment lingüístic

Al meu fill Gerard li encanta la Fòrmula 1. Li agrada mirar les curses del mundial de fabricants de cotxes els diumenges. I a mi, malgrat que no sóc gens aficionada, m’encanta que li agradi. Penso que és un bon exercici lingüístic per al seu cervell, escoltar els comentaristes especialitzats narrar tot el que passa dins i fora de la cursa amb tanta precisió de detall i amb tot l’argot automobilístic fa que es desenvolupi la seva atenció i aprengui nou vocabulari i formes d’expressió que avui s’estan perdent. Sí, dic bé. Fa temps que observo com s’està empobrint la manera de comunicar-se que té la gent per les xarxes. Minimitzen allò que volen expressar a una sola imatge o a una paraula o dues precedides d’un coixinet i prou (el que en denominen Hashtag).

L’altre dia aquest mateix fill meu estava fent un relat per a l’assignatura de literatura catalana. Era sobre una nena que patia anorèxia i desenvolupava la trama i els personatges amb força gràcia i sentit de l’humor. Un sentit de l’humor que jo no hagués emprat donat el tema, però ell ho veu des de la seva perspectiva: la d’un noi adolescent. Mentre l’escrivia m’anava consultant la millor manera d’inserir els diàlegs i també -sobretot- em preguntava per sinònims de paraules o adjectius que volia emprar i no li sortien. Vaig recomanar-li que fes servir el diccionari -o el Google- per trobar infinitat de sinònims per a allò que volia descriure “jo també l’utilitzo quan escric relats”. Però no em va fer cas. Va preferir descansar i continuar amb la segona part del relat l’endemà. A la nena se la va trobar morta el pare, finalment. M’agrada que els meus fills preguntin sobre com va escrita aquesta o aquella paraula quan l’escriuen, perquè sé que almenys tenen interès per voler-la escriure bé, malgrat que jo preferiria que consultessin un diccionari que avui dia ja ha quedat en desús.

Com a conseqüència de la Covid tant ell com el seu germà bessó van junts a classe. Voldrien anar separats com ho havien fet sempre, tot i que a vegades es consulten mutuament coses quan seuen a fer deures al sofà. Ara estan llegint Gustavo Adolfo Bécquer per a literatura castellana. No els agrada la poesia, encara que jo els dic que no tota la poesia és com la de Bécquer. Un dels exercicis que han de fer aquesta setmana és interpretar tres dels seus poemes, que no són fàcils d’entendre ni tan sols per a mi. Però és curiós veure com els fa treballar el cervell. Desembullar un vers d’aquells és com desenvolupar-se amb les derivades i les integrals matemàtiques. El llenguatge poètic és tan important com les matemàtiques. És molt probable que d’aquí vint anys no recordin res de Bécquer. Ni de Kafka, que també hauran de llegir aquest any. Dependrà molt del professor que els toqui, sens dubte la literatura ha de tenir molt de passió per part de qui l’ensenya perquè cali fons en els alumnes.

Cada matí abans d’anar a l'institut tenen el costum de posar les notícies del 3/24. Ja fa anys que ho fan. Mentre prenen el Cola-cao contemplen les imatges i escolten els periodistes narrant com està el nostre món. Un altre bon exercici per a despertar el seu sentit crític -perquè es qüestionen coses- i ampliar una mica més el vocabulari. Per això penso que és important que es mantinguin i es perfeccionin els continguts d'aquests mitjans audiovisuals. Com aquest hàbit diari, també tenen l’altre de mirar les curses de cotxes o de motos al DZN setmanalment, un hàbit que els enriqueix lingüísticament. Obriu un dia una d’aquestes retransmissions i proveu d’anotar totes les paraules i expressions que hi diuen. Us sorprendreu de la quantitat de variants que té la llengua encara fora de l’irrisori Hashtag.

Gustavo A. Bécquer va ser un poeta adscrit al corrent del romanticisme espanyol (1836-1870)