sobre l'oralitat d'un escriptor

Per ser un bon escriptor és necessari ser un bon orador. Un bon comunicador. Un bon lector. Des que era nena i de manera inconscient sempre havia tingut l’hàbit d’aprendre les matèries llegint des dels llibres de l'escola en veu alta, tancada bé a la meva habitació, bé a la de la meva germana Vanessa, quan no hi era, que era sovint. Aquest exercici m’obligava a vocalitzar cadascuna de les paraules i a entendre millor el sentit del text i també, penso, era una manera d’interioritzar-lo i fer-lo meu. Després a casa, amb el meu ex, no era estrany que li llegís poemes del Martí i Pol o la Rosalía de Castro, perquè a ell també li agradava la poesia. I durant les nits, quan els nens eren petits, era habitual que els narrés algun fragment del Cosmos com a lectura per relaxar-los abans de dormir. Ara son adolescents i ja no, però en aquella època em demanaven que els llegís el Sagan. Més tard i sense saber-ho, quan m’he dedicat a escriure en profunditat, m’he vist abocada a llegir públicament textos meus o d’altres autors, perquè de fet ja ho portava fent tota la vida de manera natural quan encara no existien les xarxes. 

Avui veia una xerrada que feien a la llibreria parisenca Shakespeare & Co. l’escriptora Zadie Smith i el seu marit i poeta Nick Laird. Parlaven sobre creació literària, sobre ficció i assaig ella, i sobre poesia ell. Ja ho sabia però m’ha encantat quan l’anglesa ha pronunciat Woolf amb aquell accent tan marcadament anglès i reposat de la seva veu. Feia referència a la seva assagista de capaçalera -com la meva-, la també anglesa Virginia Woolf. “Quan escric miro d’esborrar-la del meu cervell perquè és una escriptora que vaig llegir molt durant la meva adolescència i és inevitable que la tingui inserida al cap”, diu. De la Smith he llegit White Teeth i Changing my mind, novel·la i assaig respectivament, i he de dir que m’agrada més com a novel·lista, tot i que m’encanta com raona i enraona a les seves xerrades. Analitza el context i el text, és molt analítica, i si algú sap del que parla quan parla de literatura, aquesta és la Zadie Smith, una mestra per a mi.

Avui, en aquesta conversa, també l’he escoltat llegint un fragment de Feel Free, un dels seus darrers assaigs. I ho ha fet amb total llibertat i fluidesa, com sempre. I és quan he caigut en això de l’expressió oral d’un bon escriptor. Us deixo amb el vídeo complet, on podreu veure també el seu marit recitant poemes i ambdòs gaudint d’un intrínsec sentit de l’humor britànic.