on the verge

Estic veient "Al borde" (On the verge), una sèrie ambientada al Los Angeles actual escrita per l'actriu francesa Julie Delpy. M'encanta el transfons urbà de la ciutat com a teló de fons, tot i que descriu una realitat social de gent de classe mitja alta en plena crisi dels quaranta i llargs. El que més m'agrada és la mixtura cultural que s'hi viu: la francòfona de la protagonista, la Justine (la mateixa Delpy), i el seu marit (també francès), amb la resta de personatges americans, d'arrels perses, com la seva amiga Yasmine, irlandeses (el marit d'aquesta) o jueves (com l'Ell, una mare soltera). Una mixtura que es viu amb contrastos de caràcters però unificada per un mateix estatus econòmic i social. El good way of life o la joie de vivre. Per cert, aquesta nota m'ha vingut al cap per una expressió que fan servir els dos francesos al capítol novè (la Julie Delpy i el Mathieu Demy, que fa del seu marit a la història): la Dead line. Un anglicisme incorporat a la llengua francesa, perquè malgrat que la sèrie és en anglès la parella parla íntegrament en francès en totes les seves converses, fet que fa encara més real com conviuen uns immigrants francesos a la ciutat californiana.

La dead line, la data límit, traduïda literalment la data mort, m'ha fet pensar en la serietat o el sentit estricte dels anglosaxons a l'hora de tractar objectius. DEAD LINE, sona més amenaçant que data límit, en la nostra llengua. De fet aquí emprem més data prevista, no sé si per tenir marge per avançar-nos o més aviat -diria- per saltar-nos-la.

Al borde, 100 % recomanable, és a Netflix.