és útil la literatura

Deia el dissenyador català Miquel Milà que si vols que la gent t’utilitzi has de ser útil. És útil la literatura?

Vaig fer-me aquesta pregunta ahir, quan vaig publicar el meu text “la màquina i el certificat”, un text memorialístic sobre la meva condició com a treballadora d’una multinacional. En enunciar-lo vaig acabar escrivint: la literatura també és això.

Segons el diccionari la literatura és l’art de l’expressió escrita o parlada amb una intencionalitat estètica o intel·lectual. Com el camp i els gèneres que abasteix aquest concepte és molt ampli -només cal que entreu en una llibreria- no em detindré a especificar gèneres i subgèneres. Però per mi la literatura entra molt dins d’allò personal. Després està l’enfoc o la manera d’expressar-ho en què ho vulgui fer cadascú. A això em referia quan vaig posar la frase “la literatura també és això”. És útil a algú que jo li narri com i on redactava un Certificat d’Origen de les mercaderies? Aquesta és la pregunta que em faig avui. El text pot semblar molt personal -ho és-, i estar escrit amb un cert ritme, en to irònic i ser molt visual. Però la informació que hi dono és també molt valuosa, malgrat que per a mi estigui d’allò més suada perquè fa anys que convisc amb aquella realitat. Dubto que a algú que no li faci falta per algún motiu específic es posi a buscar què és, què costa i com funciona un certificat d’origen. També molt subtilment, hi trobarà temes com la globalització industrial i els moviments econòmics de les grans multinacionals. Però a través d’un text literari, en aquest cas memorialístic, s’ha trobat amb aquesta informació. D’una manera més o menys amena li estic aportant informació del meu -i seu- context contemporani.

Sí, ja ho sé, aquí estic parlant d’un petit text en concret. Després estan el que denominen els entesos sobre els grans temes de la literatura, allò que ens fa barrinar el cap i ens remou els sentiments: l’amor, la mort, el sentit de l’existència. Novel·les, poemes, assajos, obres de teatre, notes de dietari, infinitat de textos ho tracten. Jo mateixa ho toco molts cops a la meva obra. Què hi busca el lector? Principalment distracció, com quan va al cine o escolta música o s’asseu a prendre alguna cosa en una terrassa. Però com hi ha textos hi ha lectors. Si un s’hi troba a gust pel que sigui, perquè l’evadeix, perquè s’hi sent identificat, perquè hi descobreix nous mons, o ho passa malament, que també hi ha textos per patir, ja es pot dir que li ha sigut útil.

Personalment els gèneres que més útils m'han estat són la poesia i l’assaig. L'una perquè em transporta a altres dimensions quan la quotidianitat m’aclapara, l’altre perquè m’ha conduït algun cop a l’acció. Reflexionar sobre reflexions que han fet d’altres (citaré la Virginia Woolf, la Betty Friedan o el Charles Bukowski), m’han servit de molt com a escriptora, ja que em van impulsar a escriure algunes de les meves obres.