L’any 1703 l’Antonio Vivaldi va entrar com a mestre de música a l’Ospedale della Pietà de Venècia, la seva ciutat natal. Allà s’hi acollien noies òrfenes, pobres i oficialment “rebels”, vull pensar que tan sols fora de l’establert per l’època en una dona d’aquella classe social. El fet és que el compositor venecià era l’encarregat de donar classes de música a aquestes noies, que interpretaven les seves peces en concerts oberts per al públic dissabtes, diumenges i festius. Les alumnes que sortien de l’Ospedale amb un títol de graduació podien després obtenir una dot per ingressar a la vida conventual o "aconseguir" un marit la que volia. Fixeu-vos si tenia prestigi Vivaldi com a músic i pedagog, que mentre va estar al front d’aquest establiment, les famílies aristocràtiques van enviar també les seves filles “legítimes” a estudiar interpretació musical allà. Al cap i a la fi, deien, era injust que les filles legítimes no tinguessin accés a la bona educació que rebien les il·legítimes.
D’ell m’agrada especialment aquesta versió de l’Estiu interpretada per l’alemany David Garrett. La composició té 296 anys i si l’escolteu entendreu perquè d’un clàssic se’n diu que és atemporal.*
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678- Viena, 26 o 27 de juliol del 1741).
*Escrit el 31/12/18
Font: Gran Selección Deutsche Grammophon, Historia de la música clásica, RBA Coleccionables, 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada