anècdotes de llegint bukowski

- La primera vegada que vaig escoltar el nom de Charles Bukowski va ser per boca d'un company de feina, el Raúl Hoces, que em va prestar la seva novel·la Cartero. Vaig subjectar el llibre i vaig repetir el seu nom "Charles Bukowski? És polonès?" No tenia ni idea de qui era.

- Tant el pròleg com l'epíleg els vaig escriure per petició de l'editor Manolo Gil, que després de llegir les notes em va demanar introduir el meu jo narratiu al llibre. Vaig respirar fons i vaig dir: captat. El vaig treure, i em vaig emocionar moltíssim.

- Inicialment el llibre el vaig titular Notes mentre llegeixo Bukowski, però quan Vincle va decidir publicar-me'l, el meu editor va proposar un títol més neutre perquè el present en el català oriental no s'acabaria d'entendre bé a la portada, tenint en compte que l'editorial té la seu a València. Entre els dos vam decidir l'actual Llegint Bukowski, i penso que el vam encertar. 

- Fa un parell de setmanes vaig trucar a la meva germana gran que té cura de ma mare. Quan em va passar amb ella al telèfon, em va dir: 

- Has tret un nou llibre?

- Si, Llegint Bukowski.

- LLE-GINT BU-KOUS-KI? 

- Si! L'has pronunciat perfecte! Millor que jo -  i vaig riure.

- Home, és clar, encara n'encerto alguna. I de què va?

- Sobre un escriptor.

- Un escriptor? Però que no ets tu, l'escriptora?

- Siii, però és una barreja, mama... 

Ma mare té  molta dificultat per vocalitzar bé quan enraona, perquè entre la dentadura postissa, la disfàgia que s'ennuega fins i tot amb la saliva i els seus 83 anys, us podeu imaginar. Si li hagués dit Llegint Sánchez potser no ho hauria pronunciat tan bé. Em va fer molta gràcia. 

- Vaig anar un dia a la llibreria La  Gralla de Granollers amb ma germana Yolanda per veure com quedaven els llibres a les prestatgeries de la llibreria i de pas ma germana a comprar-ne un que volia per a ella. Jo me'n vaig endur un del Luigi Pirandello, El Viatge. Algun dia explicaré perquè. A l'hora de pagar el llibre ma germana, una de les caixeres em va mirar i em va preguntar: "perdona, l'has escrit tu?  És que li estava comentant a la meva companya perquè m'ha semblat que eres tu." Em vaig sentir entre estranya i afalagada. Vaig dir-li que era clienta i proveïdora alhora. 

- És el setè llibre que escric, el cinquè que publico i el primer que edito amb una editorial independent. 

- Sempre he pensat que el llibre s'ha de traduir a l'anglès perquè crec que té una dimensió molt universal i molt diferent al mateix temps. Si arriba a les prestatgeries d'alguna llibreria de Los Angeles em faria molt feliç. 

- La meva germana gran, quan va començar l'assaig em va dir que li encantava el fet que sempre cités el meu pare entre les línies dels meus llibres. Impossible no fer-ho.

- El llibre s'hauria d'haver publicat l'agost de l'any passat, coincicint amb el centenari del naixement de l'autor nord-americà, però la pandèmia va fer que s'enraderís la publicació fins aquest any. 

- En cap moment he tingut la sensació d'esforç escrivint-lo, perquè l'he gaudit moltíssim mentre el feia. 

- Aquesta foto me la va fer el meu fill Gerard mentre escrivia un dels passatges de Llegint Bukowski, un en què parlo del poeta William Carlos Williams i d'una pintura del Pieter Brueghel, Paisatge amb caiguda d'Ícar.