un apunt sobre charles darwin

Poc abans de morir Charles Darwin, alguns encara es pensaven que es penediria i renunciaria a les teories evolutives que va defensar tota la seva vida. Ell mateix havia patit fortes crisis d’angoixa i depressions perquè allò que havia descobert a la natura contradeia el Gènesi en què es basava l’esgésia cristiana. Però lluny de penedir-se va afrontar la mort de manera serena i sense cap senyal de penediment. “No tinc por a morir”, va dir al llit abans del seu darrer alè. 

Cada vegada que llegeixo les Ombres d'avantpassats oblidats m’emociono llegint Carl Sagan escrivint sobre el seu màxim referent científic, i vaig gaudir moltíssim llegint-lo a ell mateix, Charles Darwin, en la seva autobiografia, que va escriure per encàrrec d’un editor alemany quan tenia 67 anys. Quina ment tan brillant i quin sentit de l’humor tan intel.ligent. Em va agradar escoltar la seva pròpia veu parlant de la seva infantesa, del seu pare, dels seus germans, de la seva dona i del tedi que va suposar per a ell la institució universitària. Segons ell, el sentit comú unit a la paciència per reflexionar i l’enorme poder d’observació i captació de dades, va ser determinant per al seu èxit com a científic. 

La família volia enterrar-lo a la seva finca de Down, però vint diputats del Parlament Britànic, amb el vist-i-plau de l’església d’Anglaterra, van demanar que s’enterrés a l’Abadia de Westminster, a només uns metres de l’Isaac Newton. L’església, que tant s’havia oposat a les teories del naturalista, semblava estar dient: a tu, que has fet el possible per despertar dubtes sobre la veracitat d’allò que nosaltres afirmem, et reservem el més gran dels honors. Sens dubte, una demostració de respecte per al científic que va establir les bases de la biologia moderna.

Autobiografia de Charles Darwin, Nordica Libros, 2019.