diumenge, 31 de gener del 2021

el cala-mar, un poema meu



Crec que va venir de les onades

el mar els pescadors 

ara és a les meves mans

la terra mon pare i el foc.


Crec que ho va deixar a taula

la safata ben servida

l’olor les paraules la cortesia

era allà a les seves mans.


Crec que és captar el temps

agafar-lo amb l’aigua freda

rajant de l’aixeta 

impregnat als meus dits

mentre els rento

mentre els cuino.


Escalfor i temps

vénen de lluny

això és.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada