dissabte, 5 de desembre del 2020

poema pandèmic

Surto al carrer, compro i observo

Em telereuneixo amb companys del Vallès, de Porto 

Xerro i escolto.

Les pauses, els silencis i els rostres de preocupació

Els veig des de la distància intangible i la incertesa

 

Amb els nostres llocs de feina 

Abans que amb la nostra salut.

 

A casa l'aire és tranquil

a dins 

I els colors de la tardor es congelen en el present

 més que en el passat.

Les passes es multipliquen

en la reducció de l'espai reclòs.

 

El temps passa més que lent enrarit 

un temps pandèmic.

 

Observo i compro i surto i em telereuneixo 

un temps incongruent.

 

Dins de tot aquest espai 

amb més hores que fa un any

Un temps somiat.

 

No puc descriure ara, aquest present.

Uns anys 

caldrà

Uns anys

I quan surti al carrer i compri i observi

 aquells rostres sense la preocupació 

 

Aleshores potser serà el moment de fer-ho. 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada