Air

Avui escric directament sobre aquesta plantilla de blogger, a risc de poder perdre l'arxiu algun dia entre la immensitat internàutica. A risc de cometre faltes d'ortografia sense que cap corrector me les adverteixi. A risc, diguem-ho clar, de passar desapercebuda per a milers de persones que es passegen per la xarxa virtual ara, ahir, demà. Les melodies més conegudes de Bach van ser descobertes més de cent anys després de la seva mort. El present apressa, no dóna temps de digerir les bones obres ni les dolentes i els cervells -entre tants inputs virtuals- queden empetitits, aturats, incapaços de reflexionar per ells mateixos. Viu la teva vida i pensa una mica més. Vaig rebre fa uns mesos un escrit d'un senyor que tenia al facebook a qui no coneixia de res. Me l'oferia com un regal, en realitat primer em va demanar el telèfon per passar-me'l per Whatsapp, però em vaig negar a donar el meu número a un desconegut. Em va passar l'escrit pel messenger. En aquell moment jo estava en ple ERTE a la feina a causa de la pandèmia actual i l'aturada tan brusca que va haver a l'abril, i prou feina tenia jo a casa i amb les lectures que a mi m'agraden realment (llegia El Jugador del Dostoievski llavors). No pensava llegir-me aquell escrit, principalment pel que he explicat, però en segon lloc perquè havia vist alguna cosa que aquell senyor havia penjat per la xarxa i no m'agradava gens. Eren d'aquell tipus d'escrits tan espessos i pesats que no passen ni amb embut. Evidentment no li ho anava a dir, simplement vaig optar per donar-li les gràcies cordialment i santes pasqües. 

Segueixo aquí, sobre la plantilla de blogger i pensava que mai escriuria sobre aquesta anècdota, sí, deixem-ho així, com una anècdota. Em dedico a escriure quan vull i perquè m'agrada, que és molt. La base d'aquest ofici, vaja. Suposo que hauria d'estar agraïda pel fet que algú em tingui en consideració a l'hora d'enviar-me els seus escrits, però el poc temps que em queda lliure vull dedicar-lo a les coses que m'omplen. L'home va insistir dos cops el mateix dia,  un migdia per ser exactes, via missatge privat preguntant-me si havia pogut llegir el seu text, que dedicava a un amic que s'havia mort. La meva vida seguia a fora, però ell això no ho veia, veia el seu text i uns minuts que passaven sense que jo el respongués. A casa ens vam entaular i vam dinar.

Van passar uns dies i jo me n'havia oblidat de l'assumpte. Cinc dies concretament van transcórrer fins que vaig tornar a rebre un altre missatge. De fet no era la primera vegada que m'enviava un text a mi directament, ho havia fet uns mesos enrere però llavors sense cap enunciat dient que era un regal i que fes el favor de llegir-lo i no passar-lo a ningú perquè si no no li ho publicarien. "Per què l'envia doncs?" Vaig pensar. "I per què me l'envia si no sóc editora ni crítica literària?" Com he dit, al cinquè dia va tornar de nou, intentant dissimuladament ser cortès en les paraules tot i que se li notava una recremor per dins, com dolgut perquè no li havia dit que el seu text estava més que bé, fantàstic. No el vaig obrir. "Com no em dius res només espero que el gaudeixis, no cal que em responguis si no vols". Tinc una vida i TREBALLO. Vaig respondre-li finalment. No vaig explicar-li tot allò de l'ERTE, ni res de la compra dels dimarts i el dijous al súper, ni de les rentadores diàries, ni dels dinars per preparar per a mi i la meva família. Ni tantes altres coses que tenim per fer diàriament. Evidentment sí que li vaig dir que jo no era editora, que només em dedicava a escriure i que el que escrivia ho penjava en obert perquè ho llegís lliurement qui volgués. 

Acostumo a ser una persona eficient a la feina, cometo errades com qualsevol, i si d'una cosa he pecat és de voler arribar a tot i d'intentar donar respostes a tothom perquè crec que és com s'ha de fer. Amb la literatura hi ha molts que perden el tacte amb la realitat, entre la creació i qui la crea, i això és el que no vull. 

Aquest Air de Bach és com una alenada d'aire fresc. La va escriure el 1717 i encara perdura. Sense presses i amb un pòsit excel.lent deixat per un gran músic.