evolució

Sovint no m'importa què he deixat escrit, sinó les coses que em sorgeixen noves, pensaments, imatges, preguntes que em faig i vull deixar plasmades per escrit. M'és impossible atrapar-ho tot. Avui pensava en l'evolució. Mirant ahir el documental sobre la guerra d'Iraq i veient nous catàlegs de Tacchini, em preguntava què té la regió de la Llombardia per tenir tants i tan bons arquitectes. I, per contra, el retrocès que suposa una guerra per a una societat. Evolució és donar voltes enfora. Com una galàxia en espiral que es va expandint, no se sap si indefinidament o finita. I en el camp tan estret de visió que tenim des d'on estem. Envolvere del llatí ve la paraula. Evolucionem biològicament però no sempre socialment. Ja això s'ho va qüestionar l'anglesa Zadie Smith en el discurs que va fer quan li van donar el Welt literature prize, parlant del resorgiment del conservadorisme de Trump a occident i del terrorisme jihadista a orient que, sense voler-ho, ella ja va perfilar magistralment a la seva novel·la White teeth 23 anys enrere. Involució. Donar voltes endins. Com un forat negre que xucla i atrapa cap a la foscor tot allò que l'envolta, sense possibilitat de sortir-ne. Del Cosmos prefereixo l'expansió, però sabem que no seria sense el Caos abans. Tot és molt aleatori. Posats a triar, si us plau, E-volucionem i pensem sempre.