plantago major

Al pati de casa hi tenim uns viburnums que vam plantar l'octubre del 2005, quan vam venir a viure a Sant Antoni. Amb prou feines feien mig metre llavors. Ara fan una tanca vegetal espesa i alta que només fa que créixer i créixer, primavera rere primavera. Sort del meu nebot Aitor, que ve a podar-la i donar-li forma cada mes de juny. Aquest any, entre el confinament pel coronavirus i l'aigua que ha caigut des del Glòria, les plantes havien adquirit una dimensió que m'impedien veure el Gran plataner des del menjador de casa. No m'agradava. Finalment avui ha pogut venir. Ho ha fet acompanyat del seu amic Joan de cal Sayco, a qui recordava com un nen de cabells rinxolats quan tenia deu anys. Ara en deu tenir trenta-cinc. Entre tots dos han enllestit la feina abans de dinar. Gràcies a ells he descobert que tinc plantago entre la gespa del pati, que m'han recomanat fer-me en infusió per als mals de gola. L'Aitor m'ha ensenyat a identificar-lo: les fulles tenen set nervis per la part del darrere i hi surten uns filets del pecíol. "També les pots posar a l'amanida, com el trèbol, que és comestible". Llavors he recordat que quan el Gerard era petit i patia bronquitis sovint, havíem comprat xarop de plantago a l'herboristeria. El seu nom en castellà és llantén i sí que li havia anat bé, sí. També li donàvem el salbutamol quan les agafava molt fortes. Per sort allò li va marxar quan va fer set anys. 

Just abans d'anar-se'n, el meu nebot s'ha interessat pel darrer llibre que he publicat, i el Joan de seguida m'ha preguntat sorprès si escrivia. Sempre assenteixo dient que hi passo estones entretinguda. Encara em fa una mica de tall exposar-ho quan em pregunten directament. Però he de respondre, és clar. Quan li he dit que per a l'any que ve publicaria un assaig d'un escriptor americà, "del Bukowski, no sé si el coneixes..." Bukowski! ha exclamat el Joan, "I tant que el conec! Era una mica canalla". I ha rigut. Jo també amb ell, i li he dit: el que vull és desmitificar això, precisament. 

Tinc el plantago major sobre el marbre de la cuina, a punt per fer-ne infusió i els viburnums recent podats. Ara ja fins l'any que ve.