dissabte, 4 de juliol del 2020

des d'urgències

Les gases esterilitzades i els guants de làtex reposen ordenats al costat dels catèters, l'heparina, el clorur sòdic i l'actocortina. 

Un so, lleuger i constant, resideix al box que mesura la freqüència cardíaca del seu cor. Mig cor, de fet, des de fa 13 anys que va patir el primer infart. La llitera on jeu estirat no és gaire còmoda des de dissabte, quan el van ingressar amb símptomes d'un nou infart. A fora, al mostrador, un rebombori important. Els metges, un dels quals amb accent veneçolà, comenten la mort del compositor mexicà Juan Gabriel i diuen no-sé-què de la Pantoja, mentre l'aparell de la pressió mesura la tensió al seu braç dret: 95/58. Ara reposa i la té un pèl baixa.

Abans hem estat comentant l'estat (no-estat) del govern (no-govern) actual i, sense perdre el seu intrínsec sentit de l'humor, m'explica que la passada nit al box del costat una dona li feia fer gimnàs al pacient veí: "ahora flexión número uno; venga va, ahora la número dos, Omaaar..."

- Sembla que a la tercera flexió no hi ha arribat, l'Omar- em diu.

- He portat un llibre de contes del Quim Monzó, vols que te'n llegeixi un, papa?

Assenteix amb el cap. Li llegeixo El perquè de tot plegat, un d'un home que s'entesta tant sí com no a parlar amb una pedra. Ens trenquem de riure els dos, malgrat el dolor no perd el sentit de l'humor. Mira que és bo, eh? Li dic. Segueix assentint mentre riu. Està dèbil.

Un jove infermer amb accent andalús entra discretament per anotar a l'historial la pressió diastòlica i sistòlica que indica el monitor. I a fora, al mostrador, segueix el rebombori. Els metges comenten un dessagnat d'algú i al pacient veí del costat, acabat d'ingressar, li han de fer una colonoscòpia, amb una patologia encara per diagnosticar.

Un soroll de rodes, el carret de la neteja, la dona que passa la baieta i es dirigeix al box número 23, ara ja buit. Unes crosses que grinyolen pel passadís d'algú altre que marxa content i el cardiòleg que entra al nostre box. Són les 11h10. La mecànica és la de sempre: respira fort, ara no respiris. Unes auscultacions dels moviments valvulars i uns resultats previs que confirmen una nova lesió al cor. "Es fa necessari un nou cateterisme".

El meu pare reposa estirat a la llitera, pensatiu, i s'adorm, malgrat que al mostrador el rebombori important segueix.*

*Vaig deixar-me el Perquè de tot plegat al box d'urgències de l'hospital de Granollers aquell dia, però crec que si el tingués a la prestatgeria de casa no guardaria tan bon record del llibre. 





(Escrit el 30/08/16)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada