sota el borrissol dels pollancres

Encara hi és. Em pensava que havia desaparegut. Té el finestral obert i des d’aquí només veig els seus braços i el seu cap amb els cabells recollits en un monyo alt, com una ballarina russa sobre el parquet desgastat de la sala d’assaig. Flotava el borrissol dels pollancres sobre els nostres caps -el meu i el seu- i em disposava a llegir l’últim dia dels Diaris del John Cheever. I tot era blau a dalt i lentes les hores i no esperava gran cosa després de les tres quan he apagat l’ordinador de la feina. Ara el tinc a l’habitació del fons del pis. Però aquest pati a les tardes és com un petit oasi. Hi corre un aire com vingut de l’altra banda del Montnegre, la brisa marina el travessa i ve fins aquí, passant a través dels pollancres i fent elevar com plomes lleugeres tot el borrissol pels aires. També els seus braços quan l’he vista. He recolzat l’esquena sobre la cadira, mirava el cel i el gran plataner. I he obert una cervesa i tenia l’Etta James amb l'At Last. Cal dir-ho tot. A la meva esquerra, quan he girat el cap, hi tenia la Sissi amb la roba estesa que esperava recollir en una estona, i per damunt dels viburnums estava ella ballant. Estirant els seus braços delicadament i fent rodolar les mans al ritme d’una del Txaikovski. Havia de ser algún clàssic amb tota seguretat. Hi intuïa, pel moviment suau de les mans i per l’elevació del seu cap recte, mirant al front, uns lleugers chassés, i algún plié també. Encara hi és. Té el perfil d'una nena d’uns dotze anys, i assaja al terrat de la seva casa unifamiliar. Enlaira els braços i deixa anar el seu cap enrere i ja desapareix. M'ha regalat avui la creació. No l’he vista mai pel carrer, però la imagino dalt de l’escenari del Liceu ballant el llac dels cignes amb un tutu blanc i una diadema de plomes daurades elevant els braços suau i decidida, com el borrissol que queia al seu damunt aquell maig del confinament. 

La nena ha desaparegut. Els nens surten al pati a jugar a pales a manca d’entreno d’hanbol. Encara cau borrissol, lentament, i el cel és d’un blau claríssim.