un silenci mut i negre
l'aigua del vàter i el raspall
aspre contra les dents.
el clic de la calefacció que es posa en marxa.
un silenci mut i fosc encara
l'aigua de l'aixeta i els plats
amb greix esbandint-se.
el cafè que puja a borbolls.
ara cau a la tassa.
el cant de dos ocells
que callen perquè encara és de nit
i el piano del Fabrizzio Paterlini
decora aquell silenci mut.
als vint graus el radiador torna a fer clic
el motor de la nevera quan arriba als deu
els fulls tan fins del llibre de la Rosalía
so d'anys
del temps que s'arruga i sembla fràgil
les tapes en cuir l'amorteixen
i tornen a quedar muts
en el present dels meus dits que premen
les tecles a les 5,45.
Gairebé no les escolto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada