el meu germà i johan cruyff

Crec haver explicat alguna vegada que al meu germà li van posar Eddy de nom pel gran ciclista belga Eddy Merckx. El meu pare era un gran aficionat a les bicis i va transmetre aquesta afició als meus germans Eddy, Sandra i Iolanda. Jo, com que soc la petita, vaig viure aquella etapa d'ells com a corredors de manera més desdibuixada i algunes de les històries ciclistes no les he sabut fins al dia d'avui. Quedeu-vos a llegir aquesta que us explicaré ara perquè parla de la qualitat humana de les persones que hi apareixen i m'ha ajudat a entendre, encara més, la passió que tenia per l'esport el meu pare.

Quan el meu germà era petit sovint anava al Camp Nou a veure els partits del Barça amb el tiet Eduard, el germà petit de la meva mare, que era molt i molt culer, i que el va fer soci només néixer. En aquella època els meus pares tenien la botiga d'ultramarins a Montmeló, i el meu germà ja va començar a competir en curses de bicicletes pels Països Catalans. Aprofitant que l'Eddy era soci del F.C. Barcelona, el meu pare va voler que el portessin els serveis mèdics del Barça i va escriure'ls per si podia visitar-lo el doctor Carles Bestit, que llavors era el metge en cap del club. A més, la meva tia Maria, com que havia estat delicada del cor i anava sovint al cardiòleg a Barcelona, hi va poder contactar d'alguna manera. Dit i fet: li van respondre que sí.

Durant cinc anys va estar anant dos cops l'any a fer-se la revisió mèdica amb el doctor Bestit. A començament i a final de temporada. Cal tenir en compte que era una cosa bastant excepcional perquè els serveis mèdics del Barça en aquella època només feien revisions als futbolistes, bàsicament. "Era el papa qui m'hi portava, i alguna vegada m'havia trobat jugadors com el Rexach, que recordi... i una de les vegades va aparèixer el Cruyff per allà; ja no era jugador del Barça però tenia molt vincle amb Barcelona, tenia casa al Montanyà, i encara venia a treure el cap per allà al camp".

Aquell dia també hi era, amb el doctor Carles Bestit, el doctor Fernando Baños, i recorda com en Cruyff va tenir la deferència de preguntar per aquell adolescent que s'estava fent la revisió: "És ciclista", li van dir. El Johan es va presentar encantat, el nostre pare més feliç que unes pasqües davant d'un dels més grans ídols esportius de tots els temps i allà va quedar la cosa. Som a principis dels 80.

PRIMERA DÈCADA DELS 2000, CELLER BATEA (AIGUAFREDA)

Passen trenta anys. El meu germà treballa fent de representant de vins i caves, és el que ha fet tota la vida. A Aiguafreda té un molt bon client que és el Celler Batea, on casualment alguna de les vegades que hi va a vendre es troba amb el Johan Cruyff i la seva dona, que hi anaven sovint perquè tenien casa al Montanyà. "Una de les vegades que me'l vaig trobar li vaig regalar una caixa de cava, d'El Celler de l'Avi, encara me'n recordo. Em va preguntar com anava tot i tal... Jo no hi anava tan sovint, però -casualitats- me l'havia trobat més d'un cop".

"L'última vegada, farà onze anys, l'any quinze devia ser, un dia jo estava allà; a més a més, anava amb pantalons curts. Entro i, és clar, ell em va conèixer, i el primer que em va dir va ser: 'Hola! ¿Qué tal, ciclista? Te veo buenas piernas, ¿eh?'. Llavors és quan li dic: 'Johan, me haría mucha ilusión poder jugar un día un partido de fútbol contigo, estas pachangas que hacéis por aquí... un día solo, un día'. I em va dir: 'Eso está hecho, ningún problema, cuando quieras, se lo digo un día al Gerard y vienes'". L'Eddy m'ho relata imitant l'accent tan característic de l'holandès quan parlava en castellà.

Poques setmanes després, el Gerard, el propietari del Celler Batea, el va trucar per dir-li que el Johan el convocava aquell mateix dia per a un partit a Aiguafreda. L'Eddy conta que va arribar tard, amb uns Meybas i una samarreta de futbol. Cruyff el va tornar a saludar efusivament: "¡Hombre, ciclista! Bueno, va, que vas a entrar, que si no vamos a acabar y no jugarás. ¿En qué posición quieres jugar?". "Yo, o portero o delantero", i ell em va dir: "¿Ah, muy bueno esto! ¿Y por qué?". "Pues muy sencillo: si me pongo de delantero meteré goles y si me pongo de portero no me meterán goles". "¡Muy buena, esta! Pues venga, ponte de portero". Li van ficar dos o tres gols. I ho va passar bé. Després van fer una barbacoa tots els jugadors; l'Eddy, com sol ser habitual en ell, va portar cava fresc per amenitzar la vetllada i explica que el va tornar a veure pel celler un o dos cops més. Ja estava malalt. Pocs mesos més tard, Johan Cruyff va morir. Ídol esportiu i referent humà.

L'Eddy Roca amb el Johan Cruyff després del partit d'Aiguafreda, estiu 2015