Tinc el dia relaxat. Vull dir la tarda. Torno a sentir el cos deixant-se anar quan entra per la porta de casa després de la jornada laboral. Els apunts d'italià sobre el bufet que revisaré al matí. L'estofat que preparo per dinar demà i els entrepans per esmorzar a la nevera. L'outfit que em posaré per anar a l'oficina preparat sobre la cadira de l'habitació. I un pla al whatsapp per al divendres vespre. La disciplina és un hàbit que he adquirit en l'esport diari, en les tasques de casa, en la feina, en la lectura, en l'estudi d'una llengua, en la meva cura personal. No sóc pas perfecta. Em preocupo més del que hauria de i pateixo per assumptes que tard o d'hora s'acaben resolent. Dissabte, fent un dinar amb les Noies Glamour a casa, vaig repartir uns quants llibres de L'administrativa que tenia a la prestatgeria del menjador per si els volien regalar a alguna amiga. Repartia literatura. O la meva literatura. Van acceptar encantades. "Jo en vull un per la Rosa! A mi un per la Gabi! I un per la meva amiga Maria Lluïsa! Un per l'Anna, amb dues enes, que avui sopo amb ella! I amb dedicatòria!" Em va satisfer molt escampar la història de la Silvana Roig entre altres possibles Silvanes Roigs, perquè cadascuna d'elles eren treballadores, mares, lluitadores. Al principi del llibre, uns bessons de dos anys dormen sota un nòrdic d'entretemps. Ja han crescut, però si penso en la seva espontaneïetat i vivacitat, em surt un somriure inevitablement al rostre.
