tinc un cementiri de coses escrites

Tinc un cementiri de coses escrites. No només pels esperits que s'hi passegen, sinó perquè no el visito mai. Vaig deixar un ram de flors seques per nom al seu arxiu i vaig enterrar-hi els ossos de la memòria. Ara ja deuen ser cendres. De tant en tant un xiprer que fa ombra al migdia em recorda on tinc el cementiri, però miro d'esquivar-lo, em passo pel costat  del sol i penso que ja no tinc la clau per obrir-lo.