VIDA

Trobar-se bé i sentir i escriure sobre les coses importants de la vida. La difícil condició humana, la importància de comunicar-nos bé. Quina paraula trio avui?

Vida.

Dins d’aquesta paraula hi cap tot. L’Univers. L’existència. I sóc conscient que també la mort. Evadim el mot per no pensar-hi, l’ignorem de mala manera com un mecanisme de defensa i seguim endavant. Respiro fons. Hi caben totes les vides que hem passat, trobades, converses interessants, malentesos, reconciliacions, febrades, nits sense dormir, carrers transitats a les sis de la matinada, naixements i defuncions i les constel.lacions que em recorden la finestra per on les mirava quan era adolescent. Era en una d’aquelles altres vides però segueix bategant el cor que m’unia a elles. I dono gràcies. Hi cap pensar en les coses ben fetes, les que puc fer, llevar-me i deixar la cuina endreçada mentre la meva família dorm. Les mans, m’agrada agafar-los les mans i sentir la seva escalfor. La millor companyia és la d’un mateix però sabent que les altres vides també hi són. Hi caben els cafès dels matins, les persianes aixecades a l’albada, els àpats del migdia i els bikinis a la sandvitxera per berenar. La humilitat i saber-se fràgil. Torno a respirar fons. Hi cap la sordera i la ceguesa només com a defecte si és voluntari. Conservo els dos sentits sans i estic súper agraïda, per això m’agrada veure i escoltar. LA VIDA té tants matisos com vulguem entendre. Avui he escrit sobre aquesta paraula que és tant i ho comparteixo aquí. És la manera més íntima que tinc de mostrar-me.