a small poem

Hi ha passes i matins que desperten

Hi ha un aire que aquieta els núvols

I empeny els somnis molt amunt

Que els fa gairebé intocables

Però també inesborrables.

Queden suspesos en les tardes

Tardes que cauen lentes

De grogues a foc

D'un foc que s'apaga en fosc

I et torna els somnis en un cel

Un cel ple d'espurnes en forma d'estel.

a small poem

Some steps and some mornings awake us

There is a wind calming the clouds

And pushing the dreams very high

Making them untouchable

But unforgettable too.

They’re floating in the afternoons

Afternoons that slowly fall down

From yellow to flame

A flame extinguished in the darkness

And takes the dreams back in the sky

A sky full of sparks shaped like stars.

(Un petit poema, inicialment titulat Somnis el vaig escriure el 10/12/15)