reflexions amb la Khatia buniatishvilli

Khatia Buniatishvilli

Reflexions.

Què és una biografia? De la seva etimologia escrit sobre la vida d'algú. Sovint m'interessen les biografies de personatges que se'm creuen a les meves lectures, a les pel.lícules, a les cançons, als documentals o rere la forma d'un llum o d'un edifici (qui l'ha dissenyat). Acostumo a fer d'entrada una ullada ràpida a la viquipèdia perquè quan busques la biografia d'una personalitat el google et dirigeix d'entrada a aquesta plataforma. Hi ha un error de forma en la descripció del que ells diuen biografia. Sobretot si es tracta de persones vives, contemporànies, acostumen a descriure la vida professional per la qual és conegut aquell personatge. Per tant hauria de posar-hi carrera professional, simplement. En alguns casos, especialment si es tracta de persones ja mortes i -per contradictori que sembli- com més anys portin mortes més informació hi ha, sí que especifiquen detalls de la vida personal, com què feien els pares, si van patir alguna malaltia o amb qui es van casar, per exemple. Poca cosa més. Definitivament la viquipèdia -malgrat que com dic la consulto en moltes ocasions- no és un bon lloc per saber de la vida d'algú. A vegades ho penso, però avui he concretat el meu estúpid neguit aquí perquè buscava alguna cosa per escriure de la pianista georgiana Khatia Buniatishvilli, i com ja m'imaginava té un curriculum vitae de nena prodigi. Deixaré escrit que m'agrada escoltar-la i veure-la tocar el piano. Per a mi guanyen Schubert i Beethoven, tot i que Rachmaninov és un dels seus preferits. Sobre la guerra civil en què es va veure immers el seu país del 1992 al 1995, l'he sentit dir en alguna entrevista que els seus pares van mirar d'allunyar el màxim possible les seves filles -les dues són pianistes- d'aquell horror, de manera que no la va patir directament però sí que ha dit obertament que malgrat estimar la llengua i la cultura russa, defuig d'anar a tocar a aquell país perquè pensa que encara avui és una dictadura. Actualment resideix a París i parla increïblement bé el francès, l'anglès, l'alemany, el rus, a banda del georgià, que mai abans l'havia sentit però escoltant-la em sembla una llengua de fonètica càlida. França l'ha acollit com a filla adoptiva i Cartier l'ha fitxat recentment com a imatge de les seves joies. No m'estranya. 

Els ulls, com la sonoritat, són l'expressió de la nostra ànima, perquè expressen les nostres emocions. Els ulls són la part del rostre que més expressen allò que sentim, allò que volem. Sovint el contacte dels ulls és un contacte molt íntim que musicalment pot crear coses úniques. Khatia Buniatishvili (Batumi, Geòrgia, 1987).