retrat d'una posta sobre el sena

posta sobre el Sena, París, agost 2003

Talla les albergínies en fines làmines, també la ceba tendra que tria perquè és dolça i no la fa plorar. Hi afegeix dues pastanagues que abans ha tallat en rodanxes sobre la taula de fusta i un pebrot vermell que tenia escalivat. Hi posa l'oli i la sal i ho cou a foc lent. En una estona el pisto estarà enllestit per demà. Mentre ho fa, s'entreté amb música del Brel, i tot per la posta sobre el Sena d’aquella fotografia que té enganxada amb un imant a la porta de la nevera. Avui fa disset anys d’aquella posta. Queia foc sobre París, foc sobre França i foc sobre tota Europa. Una vella turista va caure desmaiada de la cadira, mentre prenia un Pernod a la Rive Droite. Cremava la pell a ple sol de migdia. Per això van transitar pels carrers durant les sortides i les postes, només. Va sobreviure la llum espessa i taronja sobre el Sena d’aquella calorosa tarda. Ni tan sols Notre-Dame, al fons, ha escapat avui de les flames.