dissabte, 8 d’agost del 2020

retrat d'una posta sobre el sena

posta sobre el Sena, París, agost 2003


Talla les albergínies en fines làmines, també la ceba tendra que tria perquè és dolça i no la fa plorar. Hi afegeix dues pastanagues que abans ha tallat en rodanxes sobre la taula de fusta i un pebrot vermell que tenia escalivat. Hi posa l'oli i la sal i ho cou a foc lent. En una estona el pisto estarà enllestit per demà. Mentre ho fa, s'entreté amb música del Brel, i tot per la posta sobre el Sena d’aquella fotografia que té enganxada amb un imant a la porta de la nevera. Avui fa disset anys d’aquella posta. Queia foc sobre París, foc sobre França i foc sobre tota Europa. Una vella turista va caure desmaiada de la cadira, mentre prenia un Pernod a la Rive Droite. Cremava la pell a ple sol de migdia. Per això van transitar pels carrers durant les sortides i les postes, només. Va sobreviure la llum espessa i taronja sobre el Sena d’aquella calorosa tarda. Ni tan sols Notre-Dame, al fons, ha escapat avui de les flames.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada