juli cèsar als peus d'alexandre magne

Diumenge a mig matí vaig posar un documental que tenen al MOvistar de l’Alexandre Magne. Vaig posar-lo perquè s’hi enganxessin els nens, que d’entrada em van dir que no calia, però dissimuladament i de reüll van acabar mirant els dos capítols sencers de la biografia de l’antic rei de Macedònia. Diuen que va ser Aristòtil, el seu mestre, que va obligar-lo a llegir la Ilíada d’Homer, i que aquesta el va inspirar en els seus deliris de grandesa i de fet, va acabar per portar-los a terme. En un altre d’aquests documentals dirigits per la Mary Beard, de qui em declaro admiradora, parlant de Juli Cèsar quan aquest encara no era emperador sinó un cuestor (recaptador d’impostos) a Hispània, va plantar-se al davant d’una estàtua commemorativa de l’Alexandre Magne, i va tenir com una revelació divina: collons! Aquest amb 30 anys ja era rei de Macedònia, rei de Grècia, rei de Pèrsia, Faraó d’Egipte i jo amb la mateixa edat no he passat de ser un mer funcionari. Va trencar a plorar. Era l’any 70 abans de Crist.

No sé fins a quin punt aquesta anècdota és certa. El que sí és segur és que al seu cap ja tenia l’ambició de l'imperi sense límits que el va portar a la cúspide del poder, i també a la mort violenta per part dels seus mateixos companys del senat.

Sempre m’he preguntat què pot moure algú a ambicionar el poder sobre un poble. Per molts documentals d’història que miri -i en veig un munt- mai ho entendré.