riusciamo o reeixim, una reflexió sobre la nostra llengua

Riuscire en italià. Reeixir en català. Tenir èxit. Sortir-se'n. Venen clarament de la mateixa arrel llatina: re + exire. Però ningú diu ja en català "jo reïxo a pagar la hipoteca cada mes". No sé si ens en reixirem en la nostra llengua, penso. Escrit potser -em temo que gairebé no. "Ens en sortim" encara sí que s'empra. Però m'ha fet gràcia identificar de seguida el riuscire amb el nostre reeixir en un exercici d'italià. "Riesci a leggere quel cartello là in fondo?". A Itàlia sí que l'usen perquè no tenen ingerències d'una altra llengua que se la mengi. Tenen alguns anglicismes però molt pocs. És més, avui en una reunió de feina, durant la intervenció d'una italiana en anglès m'ha cridat l'atenció que no sabés aspirar la H de Hand. Deia directament "On the other And", sense el so de la H anglesa. I això que era una noia jove. L'italià té molts paral·lelismes amb el català i serveix per reflexionar sobre com evoluciona també la nostra llengua. Totes evolucionen, és clar, però com més llegeixes, més estudies i més reflexiones, te n'adones de com de ràpid es perden uns mots i són substituïts per altres.